Que n’és de bonic
—Què veus allà mare?
—No hi ha res fill.
—Sí mare, he vist com es movia alguna cosa.
—Deuen ser els coloms, que n'hi ha molts, no et moguis tu, rei, que et farà mal.
—Però, jo vull saber què és allò; vine mare, sembla un home amb bata de nen d’escola.
—Què dius ara! Els homes no porten bata de nen.
—També hi ha coloms, mira mare, n’hi ha un de color blanc, que n’és de bonic! Vine mare, mira-ho tu.
—Una altra vegada amb les teves fantasies noi. Au, deixa’m estar que tinc feina. A la tarda haig de portar aquest munt de roba a la senyora Eulàlia, fes bondat i deixa’m acabar de planxar.
—Apa mare, que és veritat, sí que porta bata, i sembla que està pintant! Quan em posi bé l’aniré a veure i li demanaré que m’ensenyi el que fa.
Abril 2010 Begoña Valcárcel
No hay comentarios:
Publicar un comentario